Ni una sola foto más porfavor,que manera de hacernos rabiar.
Pasarlo tan bien no tiene que ser ni bueno,si yo voy estoy tres meses sin dormir de la emoción. _________________
CUANDO QUIERAS CREER EN ALGUIEN,SÓLO CREE EN TI.
Ruta lineal tot i que hi ha l'opció de fer-la circular pedalejant els 10km i 500m verticals que hi ha entre Valtournenche i Breuil-Cervinia.
Donat que els 38km enduro ja són prou exigents vam optar per moure'ns fins a Cervinia amb cotxe. Teníem logística per fer-ho.
El track està basat en aquest recorregut Wikiloc: quan el qualifiquen de "molt difícil" trobo que l'encerten de ple
El traçat és una autèntica passada de principi a fi. L'únic inconvenient és que s'ha de caminar i no poc però per arribar amb bici al cor dels Alps no hi han "autopistes" i requereix esforç, dedicació i una gran dosi de passió per la muntanya.
Trobarem de tot: trialera amb diferents graus de dificultat, corriol amb i sense flow, tartera infernal, ascensions sense massa desnivell per sobre de 3.000m i on costa horrors donar una pedalejada sencera per falta d'aclimatació, túnels on no hi veus res, colls espectaculars amb senderó aeri i escales que semblen impossibles, prats alpins amb infinitat de flors, creuarem rius amb força cabal per damunt de pedres relliscoses, pedalejarem sobre la neu i estarem a tocar d'una estació d'esquí que no tanca en tot l'any, pujarem per pistes on la part més dura es reserva pel final (Tournalin), veurem uns llacs glacials amb uns colors impressionants i estarem envoltats permanentment de muntanyots d'entre 3000 i 4.478m amb l'omnipresent Cervino/Matterhorn. I tot això en tan sols 38km.
És una ruta molt especial, quasi irrepetible si més no amb la mateixa il·lusió. La podríem qualificar de bici-trekking ja que la ciclabilitat estarà al voltant del 85% però depèn en gran mesura de l'habilitat de cadascú en els descensos. Se n'ha de ser conscient abans de ficar-se; ningú diu que sigui fàcil i com diu la dita "si no vols pols no vagis a l'era"
Perfil brutal amb més de 21km de baixada i un IBP de 198: això té trampa...
Sortint de Cervinia en sentit horari fins acabar a Valtournenche:
Fotos de: Dani, Domènec, Manolo, SBK, Xavi i Xus.
M'ho heu posat realment difícil per fer la selecció: n'hi ha per omplir 100 tauletes de nit!
En aquesta tercera ruta ens desplacem en un dia solejat al complex turístic de Breuil-Cervinia en la capçalera de la vall i a tocar de l'impressionant piràmide alpina del Cervino/Matterhorn amb els seus 4.478m.
Abans d'anar cap a Cervinia us presento a la marmota que custòdia el camp del Golf a l'entrada de la població: sempre està prenent el sol en aquesta parcel·la
Arribats a Cervinia vam fotografiar, fins a extenuar les càmeres, el gegant alpí en un dia clar. Fixeu-vos en el refugi Jean-Antoine Carrel de la cota 3.800 situat a mà esquerra damunt d'un "petit" graó. És l'últim que n'hi ha abans de coronar el cim.
Per fer aquesta ruta ens calen un parell d'ous: un per pujar de Cervinia (2050) a Plan Maison (2550) i l'altre que ens puja fins al Laghi Cime Bianche a cota 2800.
Aquí ens teniu comprant els tiquets pels "funivia"
En un moment estarem a dalt...
Restes en la bici de l'SBK de la "batalla" bttera en la Gran Balconata:
Si el dia anterior perdíem el cul per veure el Cervino avui no te'l podies treure dels ulls
Tot i aterrar a cota 2800 amb els funivia ens queda una bona pujada per assolir el nostre proper destí: la glacera del Plateau Rosa.
Foto de grup abans de començar a suar la cansalada: Domènec, Xus, Manolo, SBK i Xavi.
Una preciositat!
L'SBK pujant en fred per una pista que no teníem del tot clar si estaria lliure de neu ja que us dies abans d'iniciar la romeria vam veure un vídeo molt recent on havien patit bastant: VÍDEO
Per sort la neu no taponava la pista de Cime Bianche:
Manolo fent tot el possible per pujar: a aquestes alçades un esforç important t'ofega de seguida. Encara no estàvem del tot aclimatats.
En Domènec amb l'omnipresent al darrere i els petits llacs de la Cime Bianche:
Sensacional imatge amb l'SBK apurant al màxim els glòbuls vermells amb la Dent d'Herens al rerefons amb els seus 4.171 metres i ben punxagut:
L'hem feta grossa!!!
El Xavi seguit de l'SBK per la pista que com es pot comprovar està en perfectes condicions.
Gaudir d'un dia així de radiant sense neu a cota 3.000 és tot un privilegi.
Al fons tenim les Grans Muralles i la seva glacera que serà una de les protagonistes de la 4a. sortida.
Destacable la panoràmica que teníem del P.N.Gran Paradiso:
Si en pujada "suau" ja ens ofegàvem al fer una corba de 180º i veure això ens va entrar el riure. A tots menys al Manolo que va fotre una estripada brutal i allà el teniu...
... tot i que va tenir que cedir: un rampot de 20% sostingut encara que sigui pista si t'ho trobes a 3.000m de cota és una burrada.
Apoteòsic final arribant a les immediacions del Plateau Rosa (neu permanent)
Passem pel Bar Ventina a 3.050m que vam trobar tancat.
Fixeu-vos amb el color de la neu a mig desfer: deu mesclar-se amb algun mineral per agafar aquesta tonalitat tan cridanera.
I ja estem en la cota màxima de tota la romeria: 3.110 metres
Això correspon al making-off del vídeo
La banda italiana del Cervino és preciosa. Si es vol veure des de la vessant suïssa tenim un bon recull de fotos en la crònica: Enduro Zermatt 2012
Com a nens per la neu
Aquí tenim al Domènec reencarnat en el "petit buda"
Bona foto Domènec!
Just al davant tenim el Testa Grigia on arriba el funivia que comunica amb les pistes d'esquí del Plateau Rosa a Suïssa (Zermatt). La pista completament coberta de neu i glaç, com ja estava previst, impedia treure el nas pel cantó suís.
Foto de grup ben nevada i amb temperatura agradable:
Continuem la sortida cap al Coll Superior de Cime Bianche: aquesta muntanya és la que queda a mà dreta amb 3.100 metres
Ens deixem caure per una pista vermella de l'estació d'esquí de Breuil-Cervinia i certament vam patir per controlar la bici sobretot al principi: terra remoguda amb pedrots de tota mida, reguerots i una verticalitat pronunciada ens els van posar de corbata
Deixem al Cervino enrere i entrem en un dels trams que feia més respecte a priori: les ziga-zagues del Gran Lago.
L'aproximació és per tirar coets amb aquell puntet de dificultat que...
... un cop entrat en les ziga-zagues veus que estava xupat
Una meravella!.
El Gran Lago i en Domènec desafiant la gravetat
Ens va deixar de pasta de moniato al veure que s'ho feia pràcticament tot damunt la bici:
Vam caminar ben poc i en un moment teníem les ziga-zagues del Gran Lago fetes:
Inoblidable!
El riuet que neix del Gran Lago l'hem de creuar per damunt de les pedres:
Comencem a corriolejar entre prats alpins plàcidament...
... fins que ens dirigim directament a l'abisme!!!
No es ben bé així però si que el nivell tècnic puja de sobte fent-nos caminar més del compte.
El paisatge és brutal: et trobes torrents amb marcats meandres que són de postal
Anàvem avançant com podíem però no podies anar massa ràpid: darrera de cada corba no sabies quina sorpresa et trobaries...
I de corbes n'hi havia per marejar al més centrat
A la dreta surt el corriol per on baixarem al prat...
... i aquí tenim al Xavi baixant-lo: és més complicadet del que sembla i de fet tenim filmats un parell de "aterriza como puedas"
L'SBK recuperant energies i és que el descens pocs trams eren de relax:
Passem pel costat de l'Alpe Mase derruït i a cota 2400m
Sobta veure granotes a aquesta cota tenint en compte que glaça molt sovint:
Paradís enduro!!!
Aquestes zones planeres que semblen d'allò més assequibles són tot el contrari. L'aigua s'estanca i entre les rodes mullades, el fang i els rocs vas força descontrolat. Vam caminar bastant per aquesta mena d'aiguamolls:
Anem baixant lentament cap a la Vall d'Ayas (1a.ruta):
El Cervino encara treu la punteta:
Tenim altres muntanyes no tan conegudes però ben maques com p.e. La Roisettaz de 3.334m
Continuem baixant amb trams inciclables cap a la cota 2.000
En aquesta foto feta pel Xavi es veu perfectament la preciosa Vall d'Ayas (Champoluc-Brusson)
Amb aquests blocs de pedra enmig del camí no podíem fer res més que el que veiem:
El nostre proper objectiu és arribar-nos fins a la pista que surt en la part inferior dreta.
Abans però havíem de fer un corriol aeri que si fallaves t'anaves de pet al fons de la vall i no calia baixar tant
I d'altra banda vam entrar a casa...
... d'aquesta "senyora" !!!
No es va moure ni un pam i es va encarar juntament amb unes amigues ben armades (unes banyes de cal deu!). Total; que vam haver de sortir de casa seva cagant llets
Reprenem el bon camí fins baixar al Torrent Curtod que podem creuar per un pont.
Per enllaçar amb la pista el track que dúiem no seguia les marques grogues que portàvem una bona estona seguint i això ens va despistar. Visualment veiem la pista i no ens va quedar una altra que tirar pel dret remuntant durant uns 15 minuts una tartera curta i demolidora.
La foto està feta des de la pista i aparentment no és res criminal però no vegis com puja!
El paisatge continua sent brutal: portem ja 4 dies a la zona i encara ens impressionen les glaceres i les fondes valls d'aquesta privilegiada zona dels Alps
La pista no podia ser "normal"; havia de tenir túnels sense sopresa pel mig...
... i amb sorpresa: deixe-m'ho com a "silvestrada"
La pista ara continua remuntant el Torrente di Nana.
L'SBK no es troba massa bé i l'acompanyo durant tota la pujada:
El desnivell és sostingut i sense rampots... de moment
La part final si que puja de valent i ens deixa en el Refugi Gran Tournalin (2.540m):
Obligada parada per hidratar-nos i descansar una miqueta:
Curiosa cabana que s'integra dins de la roca:
Ara toca un dels trams més complicadets: calen 45' de paciència mirant bé on es posen els peus. Hem de superar un coll de categoria especial: el Coll de Nana a 2.773m. Amb prou feines són 200 metres verticals amb passos "molto impegnativi" que diria un italià
El Xavi pedalejant un dels pocs trossos ciclables per corriol aeri:
L'SBK mans a l'obra per encarar l'escalinata: sort que no era de cargol!
El refugi d'on venim queda a mà dreta i Xavi, Domènec i SBK fent bici-trekking autèntic...
La cara del Xavi és tot un poema:
En canvi a l'SBK va patir moooolt més en la pujada per pista que no pas aquí.
Sigui com sigui tots vam arribar a dalt amb un sorprenent tram ciclable final:
Coll de Nana coronat amb els seus 2.773m.
Un anglès que estava corren a l'estil Kilian ens va fer una foto en el coll.
Va coincidir amb un canvi de temps sobtat: vent, fred, humitat... on està el solet del matí???
La baixada es fa pregar ja que un cop superat aquest llac...
... hem de remuntar un corriolet fressat per coronar el Col des Fontaines també conegut com La Croux da Cheneil de 2.696m.
Per acabar d'endurir la sortida se'ns posa a ploure i la baixada agafa punts èpics amb relliscades i aixecades de roda posterior com la que tenim en la foto:
El descens és una passada!
El camí xop ens va restar seguretat: de ben segur que en sec hauríem gaudit encara més.
Passem pel Champ Sec tot molls... té colloni l'assumpte
Finalment arribem sans i estalvis del radikal descens humit a Cheneil on tenim l'últim pujadot abans d'acabar la sortida a Valtournenche.
Continuarà amb la 4a. ruta... _________________ " La única gente que me interesa es la que está loca, la gente que está loca por vivir, loca por hablar, loca por salvarse, con ganas de todo al mismo tiempo, la gente que nunca bosteza ni habla de lugares comunes ... ". Kerouac
Ultima edición por chus el Mie 27 Ago, 2014 7:00 pm, editado 1 vez
Ruta lineal que connecta Breuil-Cernvinia amb Valtournenche i que sense ajudes mecàniques vam completar amb tan sols 25km. Ja no comptem amb l'SBK ni el Manolo i també tenim la baixa del Domènec que no es trobava massa bé.
Així doncs comencem la sortida: Dani, Xavi i Xus.
El recorregut fins a Perreres està basat en bona part del següent traçat Wikiloc on el cataloguen amb una dificultat tècnica de "moderada". Home; per a un resident als Alps que no vagi descalç (amb bona bici), més fort que el vinagre i competeixi amb les cabres fent trialeres segurament si. A nosaltres sincerament ens va costar un ou i part de l'altre tècnica i físicament. Això de les dificultats ja se sap que sol ser subjectiu.
El perfil enganya i de quina manera!
Des de la cota més alta si que és cert que vas tirant cap avall però en les zones planeres inclouen petites remuntades i estan plenes de torrents, un parell de morrenes glacials, una espectacular tartera i corriol aeri pedregós que has de ser funambulista per mantenir l'equilibri. S'avança amb dificultat en forces trams i com els paratges són extraordinaris (ruta d'alt interès) et pots tirar tranquil·lament tot un matí per fer-la i són 25km
En aquesta ocasió ens centrem en la base del Cervino/Matterhorn per després dirigir-nos cap a les Gran Muralles i la seva glacera (tram complicat). Des de la Central Hidroelèctrica de Perreres el camí és molt més plàcid, ràpid i 100% ciclable per acabar baixant a Valtournenche a tota castanya:
De camí cap a Cervinia vam visitar el super-turístic Lago Blu aprofitant que feia bon dia. Aquí tenim el característic reflex del Cervino en el petit llac:
IM-PRESSIONANT!!!
Descarreguem bicis prop del golf de Cervinia i pugem per pista pedregosa ben dreta i que costa penes i treballs de ciclar fins arribar a un corriolet que...
... ens duu a aquest torrent on vam "refrescar-nos" per primer cop els peus:
Recuperem pista i ens deixem enrere la creu en memòria del Papa Joan Pau II i que al Xavi no se li va escapar de fotografiar
La pista va picant cap amunt: no ofega. Diria que ja estem més acostumats a l'alçada i el ritme és força bo.
Passem just per sota d'aquest espectacular salt d'aigua (cua de cavall) que aporta les seves aigües al Torrent Marmore que és l'encarregat d'esculpir tota la vall:
El Xavi en ple esforç amb la vall de Cervinia-Valtournenche al rerefons. La pista es torna més revirada cosa que permet guanyar cota ràpidament:
Ja us avanço una foto de les Grans Muralles que més endavant veurem amb més detall. El Cervino capta quasi tota l'atenció però aquestes parets verticals amb triangles perfectes de més de 4.000 metres ens van deixat bocabadats i no és per menys
A cota 2.500 tot i anar pujant ens agafa una mica de fred. L'anticicló ha permès una nit sense núvols que juntament amb el vent del nord han fet baixar la temperatura uns quants graus. Als marges de la pista trobem alguna cosa més que gebre...
El paisatge alpí és 10 sobre 10. Es veu a la perfecció el Plateau Rosa (de la 3a.ruta) i en primer pla el Piccolo Cervino amb un bon tou de neu damunt dels seus 3.883m:
Tenim el refugi Oriondé - Duca degli Abruzzi - a la vista: primer objectiu de la sortida.
El vent és potent i fred...
... però ja estem a prop del refugi:
Les capes de greix s'han de notar i amb uns maneguets ja n'hi ha prou
La cota que indica el rètol no em quadra amb el GPS (2.810). Però vaja; no ve de 75 metres. Estem molt i molt alts:
La situació és privilegiada per iniciar excursions a peu i animar-se a fer qualsevol dels cims que l'envolten:
Mirador excepcional de la vall. No ens vam poder estar d'entrar al refugi a repostar...
A la sortida allò semblaven les Rambles: quina gentada!!!
Panoràmica des del refugi. Estem just en la base del Cervino: "només" ens faltaven 1.650m verticals per arribar al cim
Impressionant tenir-lo tant a prop:
Una mica més amunt del cap del Xavi es troba el següent refugi situat ja a 3.800m:
Després de recrear-nos amb el Cervino una bona estona i d'haver arribat a la cota màxima de la sortida ara toca baixar primerament per pista però de seguida agafem l'itinerari marcat amb el nº35. La llàstima fou que el Xavi no es trobava segur ja que el fre davanter no li anava massa fi i va preferir no jugar-se-la. Aquí no n'hi ha prou amb un sol fre per controlar la bici.
Xavi; sort de què amb aquestes fotos veuràs de la que t'has lliurat!
Les fotos parlen per si soles...
Aquest és el caminet "interlagos"...
... que està just abans del caminet "interpedres"
Anem deixant el Cervino enrere lentament: no hi ha pressa.
Si un dia em perdo podeu buscar-me aquí
Amb el Dani, que també li agraden les aventures x-tremes, vam fer la resta del dur traçat previst incorporant variants en la segona part del recorregut i que ens van anar molt bé per baixar a Valtournenche. Moltes gràcies noi!
Encara estem a més de 2600m de cota i...
... fregant les Grans Muralles:
El senderó és dels més xulos que he pogut fer als Alps. Més endavant patirem de valent però aquest llarg tram de corriol és un fora de sèrie des de tots els punts de vista:
Fixeu-vos on acaba la glacera de les Grans Muralles i on comença la morrena
Tot i la duresa tècnica l'espectacularitat del paisatge espantava tots els mals:
Primer pla d'una part de les Grans Muralles on destaca la Dent d'Herens amb els seus punxaguts 4.171 i que marca la frontera entre la regió d'Aosta i el cantó suís de Valais:
La glacera no és ni de bon tros de les grans però el fet de passar-hi tant a prop amb les bicis et recompensa la pallissa física que ens estàvem donant.
Llàstima que no li pugui posar so ambient a la foto:
El Dani baixa amb molt bona tècnica i en aquell dia estava especialment inspirat.
La nova Epic de 29'' l'ha motivat especialment i s'atrevia amb tot i més... i sense baixar el selló ni un cm!
Aquest va ser un dels inconvenients: un fa gràcia, dos també... però quan t'has hagut de mullar els peus més de 10 vegades deixant el GoreTex de les sabatilles amb la mateixa protecció que el paper de cuina la cosa ja es complica. No hi havia més colloni que posar els peus a l'aigua: mirar de trepitjar pedra a pedra amb el fort cabal dels torrents era una imprudència ja que teníem tots els números de relliscar. Així que dempeus a l'aigua:
Quina passada de corriol!!!
Qualificar-lo de "corriol aeri" es queda curt. En aquell moment no el vam trobar excessivament arriscat però ara veien les fotos no sé pas com ho vam fer.
Ens deixa just al damunt d'una morrena lateral: a sota tenim glaç dur com una pedra que es va desplaçant mooolt lentament i arrossega rocs i terra que es va dipositat al damunt.
El Dani ciclant per tot el canto de la morrena com si ho hagués fet tota la vida!!!
Sensacional foto del Dani.
El senderó no està exempt de rocs clavats:
Ens allunyem una mica de la glacera però continuem damunt la morrena glacial:
Dani; aquí tens una foto de tauleta de nit
El final de la morrena amb tots els pedrots que la glacera ha arrossegat al llarg dels segles...
Ja tenim servida una "on the rocks" de categoria especial:
I què millor que una 29'' per superar grans obstacles!
Bravíssimo Dani
Aquesta imatge la tinc gravada en la retina...
Fem l'altra morrena lateral per continuar corriolejant amb més dificultat que fins aquell moment. El senderó està perfecte per caminar però a la mínima que puja ens fa descavalcar de la bici alentint molt el ritme. Per sort en les baixades anem fent de les nostres.
Allà on podíem pedalejar era per treure's el barret. Al fons de la vall encara veiem Cervinia:
Entre el GPS i l'itinerari marcat (nº35) que no coincideixen totalment vam fer uns pocs quilòmetres de bici-trekking. Aquí s'arriba a apuntar un amant empedreït de les pistes amples i ens porta a judici per danys i perjudicis... i a més ens reclama els diners de l'excursió a l'arribar al cotxe
Dani; en la propera hem de dur unes xancletes de goma
Arribem prop de l'Alpe Bayettes i el caminet ara si que baixa amb decisió:
El torrent que surt a mà dreta l'anirem resseguint per corriol trialer cap al fons de la vall:
El senderó està minat de pedres i un cop creuat el cabalós torrent (una altra cop peus mullats) es converteix en un corriol d'herba ben estret que ens deixa al costat de la Central Hidroelèctrica de Perreres:
Finalment enllacem amb l'itinerari nº8 de la vall que ens porta majoritàriament per pista/camí pel poblets de Liortere i Crepin:
Un petit corriol ens despenja cap al funivia de Valtournenche on aprofitem per netejar bicis:
Continuarà amb la 5a. Bike Park Cervinia (penúltima sortida) _________________ " La única gente que me interesa es la que está loca, la gente que está loca por vivir, loca por hablar, loca por salvarse, con ganas de todo al mismo tiempo, la gente que nunca bosteza ni habla de lugares comunes ... ". Kerouac
Ultima edición por chus el Lun 25 Ago, 2014 10:48 pm, editado 1 vez
Sortida circular des de Valtounenche que enllaça camins que ja coneixíem (nº fins a Perreres amb altres de nous per connectar amb Cervinia on ens ajudem d'un parell de funivies per pujar a cota 2.800m. Des d'aquí enllacem amb alguns dels divertits recorreguts senyalitzats del Bikepark: Cime Bianche Trail, Manda Trail i Reine Blanche:
En el perfil es detecten ràpidament els dos funivia:
El recorregut és en sentit horari des de Valtournenche:
Foto de grup al sortir de l'allotjament amb l'Scott que va recórrer amb la Bea tota la vall amb excursions a peu. Esperem que pugui tornar a pedalejar en breu:
El Domènec plenament recuperat per les dues últimes sortides:
Remuntem per pista passant per Crepin, Liortere i els túnels del camí nº8:
Suaument ens apropem a Perreres des d'on enllaçarem amb un seguit de camins/corriols en lleuger ascens cap a...
... les immediacions del camp de golf de Breuil-Cervinia amb a la marmota que el custòdia
Arribem a Breuil-Cervinia (2050m) i anem directes al...
... primer funivia que ens pujarà cap Plan Maison (2545m):
El Xavi no cabia en el nº1 del podi
El més normal es trobar-se "robocops" pujant cap al bike park. Val a dir que també hi ha traçats marcats com a XC a banda dels tradicionals DH, Freeride i Enduro.
En un esforç sobrehumà mirem d'adaptar-nos a l'horari europeu i a les 12h ja ens teniu dinant la Plan Maison
Aquest núvols són de neu...
... i la temperatura és baixa; mooolt baixa per ser 15 d'agost:
Teníem tots els ingredients per a rebre una nevada. Dit i fet!
Veiem al Domènec equipant-se a l'estil "Darth Vader"
L'enfarinadeta no va quallar. Al fons tenim el llac de Goillet que és el nostre proper destí:
Feia un pel de fred i en moviment es podia dur bastant bé.
Molt millor que dins del funivia...
Iniciem el primer descens pel bike park amb un corriolet revirat amb corbes peraltades: resulta ben distret de baixar
Anem perdent cota i el fred afluixa. En les zones obagues encara hi ha un bon tou de neu:
Ja hi tornem a ser!!!. Peus mullats
Això que sembla una pisteta sense la més mínima dificultat a més d'un li va fer canviar la cara... el problema és que amb els buff no es veu
Com aquesta corba picada cap al llac de Goillet que en Domènec executa a la perfecció i que més d'un no es va veure amb cor de baixar...
Sensacional panoràmica del llac situat a uns 2.500m de cota:
El Xavi que estrenava nou quadre Trek en aquesta romeria:
El temps millora i els corriols també amb un parell de pams d'amplada i...
... bonics passos empedrats:
Sense oblidar els típics "woodpaths" ([size=85]que també haurien anat de conya en la ruta anterior[/size])
Molt millor que les barretes
La variabilitat en el temps és brutal!
El Dani té a l'altra banda de la vall les Grans Muralles i la seva glacera:
A la Vall Fosca ja vam practicar amb carrilets d'alta muntanya. Aquest tot i estar més alt està més domesticat i...
... ens connecta amb diferents circuits del bike park: despenjant-nos cap a la dreta pel Layet Trail aniríem a petar al Lago Blu.
Continuem recte pel carrilet amb fantàstiques vistes de la vall:
Aquí s'acaba el tram de carrilet que ressegueix el camí anomenat "Condotta Forzata":
A les nostres esquenes veiem que el gegant alpí comença a destapar-se:
Estem fent el tram de la Balconata del Cervino que ens faltava:
El Cervino es va fer de pregar per deixar-se veure els primers dies però per sort (i pel vent del nord) vam tenir una segona part de la romeria amb una climatologia més que acceptable:
Posició acrobàtica del Domènec...
... per immortalitzar el moment:
Per si no el tornem a veure fem un parell de fotos més del Cervino:
I les Grans Muralles:
Quasi agafem tortículis!
Plourà, nevarà o res de tot això?
Entrem en zona de pastures amb els típics "alpeggi" on guarden al bestiar:
Continuem la sortida baixant lleugerament entre prats alpins de gran bellesa:
Davant ens queda el massís muntanyós del Gran Tournalin que vam donar-li la volta en la 3a.ruta:
Mirador privilegiat de la vall prop de l'Alpe Molar:
Ens plantem en La Salette. És el punt exacte on el funivia de Valtournenche et puja i on vam iniciar la pedalejada en alçada quan vam fer la Balconata del Cervino:
En aquesta ocasió enllacem amb el descens enduro de la "Reine Blanche" que per començar té una rampa d'acceleració contundent:
Quasi tot està filmat i no tenim gaires fotos del descens.
Miro de penjar una selecció:
Deu n'hi do el Xavi!!!
Sempre tens alternativa per evitar les passarel·les de fusta:
El Xavi està fet un "torpedo"!!!
És inevitable en un bike park: tots ens vam anar engrescant i de quina manera!
En Domènec en una de les nombroses zones amb pedra i arrels:
I jo que em pensava que l'Epic de 29'' només servia per rodar i guaita-la quin bot fot!
Una preciositat els corriols dins del Plan Bois:
i també en el bosc de Pessey: aquí tenim unes poques imatges
En Domènec:
El Dani:
I el Xavi:
Ja estem en les immediacions de Valtournenche:
Abans però fem una visita al Lago di Loz:
Bonica imatge del funivia Valtournenche-La Salette reflexat al llac:
Ara si que ja entrem al poble completant un divertit traçat circular amb bons paisatges:
A la terrassa del nostre allotjament disposàvem de mànega que va anar molt bé per deixar a punt les bicis per a la propera sortida:
Continuarà amb la 6a. i última sortida: "Gran Sant Bernat-Aosta" _________________ " La única gente que me interesa es la que está loca, la gente que está loca por vivir, loca por hablar, loca por salvarse, con ganas de todo al mismo tiempo, la gente que nunca bosteza ni habla de lugares comunes ... ". Kerouac
Registrado: 22 Mar 2006 Mensajes: 2909 Ubicación: demà t'ho explico
Publicado: Lun 25 Ago, 2014 8:43 pmAsunto:
Llàstima, he vist una falta! a un lloc que deies alguna cosa de posar-hi veu
La crònica té una valoració de 9.9,,, llàstima de la falta, però uns dits van
canviar l'ordre, em penso que els per les,, quins reportatges
val la pena fer coses tan boniques.... la propera el Turó???? _________________ SOC UN CIGALERO, AL LORO!!!!!!!!...."no caigan en la trampa, estén al loro con todos aquellos que dicen ser del Barça porque si no, no los leería ni los escucharía nadie".
Registrado: 17 Feb 2007 Mensajes: 319 Ubicación: Sant Joan Despí
Publicado: Lun 25 Ago, 2014 10:53 pmAsunto:
Btv escribió:
Llàstima, he vist una falta! a un lloc que deies alguna cosa de posar-hi veu
La crònica té una valoració de 9.9,,, llàstima de la falta, però uns dits van
canviar l'ordre, em penso que els per les,, quins reportatges
val la pena fer coses tan boniques.... la propera el Turó????
Corregit Btv,
Moltes gràcies pels teus comentaris! _________________ " La única gente que me interesa es la que está loca, la gente que está loca por vivir, loca por hablar, loca por salvarse, con ganas de todo al mismo tiempo, la gente que nunca bosteza ni habla de lugares comunes ... ". Kerouac
Nosaltres vam fer una minúscula part de la via: concretament la que connecta Suïssa amb la vall d'Aosta i pràcticament tot baixada.
És la darrera sortida i convé relaxar cames (IBP 19 - fer-ne menys és complicat) com així va ser... però no els braços!
El perfil ja és tota una declaració d'intencions: anem a gaudir d'un llarg descens
Sortida lineal de 30k i que sortint del coll suís del Gran Sant Bernat a quasi 2.500m entra a Itàlia per pobles encantadors com Saint Rhémy, Saint-Oyen, Etroubles i Gignod fins acabar en la capital: Aosta.
Fotos: Dani, Domènec, Marta, Xavi i Xus
La Regió Autònoma d'Aosta té un munt de valls alpines que en una sola romeria estiuenca és impossible visitar i ens hem concentrat en la de Valtournenche (part superior dreta) amb un parell d'escapades per donar un pinzellada a la Vall d'Ayas (1a. ruta) i en aquesta darrera sortida la Vall del Gran Sant Bernat. Totes situades en la part més septentrional tocant a Suïssa.
La Val Veny i la Val Ferret ja les vàrem fer una bona colla de manies en el Tour del Montblanc:
Ens desplacem en cotxe des de Valtournenche al pas del Gran Sant Bernat (GSB) per iniciar el descens. Aquest coll està tancat pel trànsit d'octubre a maig (8 mesos a l'any):
Estem en el cantó suís de Valais molt a prop de la frontera amb Itàlia. La temperatura és baixa (negativa): les ganes i la il·lusió poden amb tot. En aquesta ruta l'amplitud tèrmica és brutal: passes de -3ºC del GSB a +26ºC a Aosta capital.
La foto "congelada" amb: Dani, Xus, Domenico, Xavi i Marta que ens va dur el cotxe cap a Aosta i va estar pendent de nosaltres per si calia qualsevol cosa. Mil gràcies Marta!
Estem al costa de l'hospici de Sant Bernat: l'any 1035 el Sant Bernat di Mentone va construïr-lo per tal de recobrar, assistir i protegir als nombrosos viatgers de la Via Francígena. Els gossos de la raça Sant Bernat ajudaven als monjos a auxiliar pelegrins:
Vam arribar just a temps per veure com treien a passejar els gossos Sant Bernat:
El Xavi no sabem com però es va infiltrar dins de l'habitació on descansen
És el gos bover més famós juntament amb el mastí dels Pirineus. Fan uns 80kg i són reconegut per auxiliar a persones extraviades en els Alps durant les tempestes de neu.
Feia un fred que pelava però amb el Domènec ens va apropar fins a l'estàtua de Sant Bernat que l'església catòlica venera com sant i és el patró dels esquiadors i alpinistes
Quin rotllo us estic fotent!... continuem amb la ruta:
Deixem enrere el GSB per un primer tram de carretera que envolta el llac i un cop passem a Itàlia prenem un baixadot empedrat. Amunt queden cims enfarinats que freguen els 3.000 metres com la Punta Drone:
Una mica tècnic...
Seguim el camí marcat amb el nº13 i els primers 10km fins a Saint Rhemy són de traca i mocador:
Les lloses de pedra són una constant:
Una passada!!!... tornaria demà mateix
S'ha de vigilar amb la climatologia al Gran Sant Bernat: nosaltres teníem bones previsions i ja veieu quin panorama.
Singulars formacions rocoses prop de la carretera que puja al coll:
La carretera és impressionant: una mega-estructura de l'any 1905 que fa les mil i una per guanyar cota a base de molta ziga-zaga dins d'un privilegiat paratge alpí.
En els mesos en què la neu impossibilita el pas hi ha un túnel de peatge que et deixa a la banda suïssa:
Paisatgísticament la ruta és molt recomanable:
I per la BTT és un paradís:
Fixeu-vos en el corriol aeri i la carretera com queda a l'altra banda de la vall del Gran Sant Bernat:
El Xavi per aquest llarg senderó en alguns punts estret i que intercala trams més tècnics:
El Dani com si vingués del Pol Nord i els excursionistes pujant amb màniga curta: aquí hi ha alguna cosa que falla
No tenim gaires fotos del descens a Saint Rhémy. Amb la càmera de vídeo ha quedat quasi tot enregistrat:
En Domènec es trobava com a peix en l'aigua amb aquests divertits corriolets:
Baixem a cota 1.800 en un no res; o si més no se'm va passar molt ràpid
Fabulós el caminet d'entrada a...
... Saint Rhémy (els italians l'anomenen San Remigio) on tenim una sorpresa:
La Marta amb el cotxe per improvisar un avituallament
Per Saint Rhémy passa la Via Alta (nº1) que és el mateix itinerari que ens hem creuat i resseguit en nombroses ocasions durant aquests dies com p.e. al Coll de Nana (3a.ruta).
Una preciositat de poble alpí amb el cabalós torrent del Gran Sant Bernat:
No és un ruc català...
... però ens va desitjar sort d'aquesta manera
La temperatura ha pujat i el paisatge canvia:
La carretera està farcida de túnels i espectaculars ponts com aquest:
El Xavi encorriolat camí de Saint-Oyen (San Eugendo):
De torrents hi ha un bon grapat...
... però avui no ens mullem els peus!
Resseguim una séquia per entrar a...
... Saint-Oyen on la Marta ens fa la foto de grup:
El perfil s'aplana del tot i haurem de pedalejar camí...
... d'un dels pobles més turístics de la vall: Étroubles (1.265m)
Aquí s'agafa el túnel que travessa les muntanyes del Gran Sant Bernat per sortir a Suïssa:
La torre del campanar separada de l'església:
De convents n'hi ha uns quants amb la Via Francígena com a principal reclam:
Després de dinar a Étroubles continuem amb un traçat ben pla i agradable:
Els boscos d'Echevennoz són creuats per un bon caminet apte per a tots els pedalaires:
No per fer una nocturna: el canal d'aigua l'anirem resseguint fins prop de Gignod
Està en perfecte estat i no estalvien recursos per mantenir-lo:
Aquest caminet a l'ombra ens va de conya per avançar cap a Aosta:
Aquí ja veiem la part sud de la Vall del Gran Sant Bernat i com a mà dreta s'obre la Vall de Valpelline (Bionaz) que està a tocar de Valtournenche i el Cervino:
Tenim davant el Monte Emilius de 3.559m que també es veu perfectament des de la capital:
Al fons de la vall tenim el poble de Gignod i sota el Monte Emilius; Aosta
Foto de grup amb la Vall d'Aosta:
A l'oest de la vall destaca el Gran Paradiso amb els seus imponents 4.061m
Ens despengem cap a Gignod per uns corriols entretinguts i alguna escalinata per "relaxar" braços
Per no creuar carreteres res millor que un túnel:
Ja estem en els barris alts d'Aosta:
Panoràmica de la capital i la seva vall:
Ens reunim amb Marta, carreguem bicis i ens canviem de roba per visitar Aosta:
La plaça de l'ajuntament:
Visitem el teatre romà d'Aosta: en direcció nord-oest tenim la vall del Gran Sant Bernat que acabem de baixar.
Al fons a mà dreta destaca un altre gegant alpí, en aquest cas suís; el Grand Combin (4.314m).
Per a cames inquietes cal saber que hi ha un tour MTB per donar-li la volta:
A la Vall d'Aosta miris o miris sempre hi ha muntanya...
Fent el turista de forma indiscriminada
El teatre romà d'Aosta data de l'any 25 a.c. i tenia capacitat per a 4.000 espectadors.
Estant a Itàlia és molt difícil que t'escapis d'una visita arqueològica romana...
Agrair especialment a la Marta i al Dani per fer possible aquesta fenomenal sortida lineal i descobrir la vall del Gran Sant Bernat de punta a punta:
Ens acomiadem d'Aosta i d'una estupenda romeria alpina.
Moltes gràcies i fins la propera! _________________ " La única gente que me interesa es la que está loca, la gente que está loca por vivir, loca por hablar, loca por salvarse, con ganas de todo al mismo tiempo, la gente que nunca bosteza ni habla de lugares comunes ... ". Kerouac
Ja queda menys per la propera! _________________ " La única gente que me interesa es la que está loca, la gente que está loca por vivir, loca por hablar, loca por salvarse, con ganas de todo al mismo tiempo, la gente que nunca bosteza ni habla de lugares comunes ... ". Kerouac
Registrado: 17 Feb 2007 Mensajes: 319 Ubicación: Sant Joan Despí
Publicado: Lun 08 Sep, 2014 11:07 pmAsunto:
Us presento un muntatge molt especial: Gran Sant Bernat-Aosta.
Va ser un caprici BTTer. que ja portava al cap des de feia un parell d'anys enrere i que va perillar fins l'últim moment per la climatologia i els problemes logístics; ens vam haver de desplaçar 75km.
Com podreu comprovar ens va entusiasmar i trobo que fou una excel·lent forma de tancar la romeria estiuenca Alps 2014 combinant un descens de qualitat en un entorn de luxe amb turisme.
Si, si... trencant tots els esquemes començo pel final, per l'última sortida.
I també veurem algunes novetats amb les que m'estic familiaritzant i no acaben de sortir com un voldria (filmació Google Earth). Amb pràctica i paciència no hi ha res impossible...
Els dos primers minuts són la INTRO (Gran Sant Bernat) seguit d'uns 5 minuts de vídeo i acabant amb la OUTRO (Aosta): al final surten 7'30''. Espero que no se'ns faci massa llarg.
A destacar la qualitat de les imatges amb renderització a 32 bits (color real) i HD activat:
El guió l'ha posat un clàssic tema rocker d'un dels meus grup preferits de joventut:
Héroes del Silencio - "Hechizo"
A veure que us sembla...
Us recomano visualitzar a 720p _________________ " La única gente que me interesa es la que está loca, la gente que está loca por vivir, loca por hablar, loca por salvarse, con ganas de todo al mismo tiempo, la gente que nunca bosteza ni habla de lugares comunes ... ". Kerouac
BSO: Lilly Wood&Robin Schulz "Prayer in C" vs. Red Hot Chili Peppers "Otherside" (remix)
SBK; posa els subwoofers a tota castanya en els últims 2 minuts... què tremolin els veïns!!! _________________ " La única gente que me interesa es la que está loca, la gente que está loca por vivir, loca por hablar, loca por salvarse, con ganas de todo al mismo tiempo, la gente que nunca bosteza ni habla de lugares comunes ... ". Kerouac
Registrado: 17 Feb 2007 Mensajes: 319 Ubicación: Sant Joan Despí
Publicado: Lun 29 Sep, 2014 12:22 pmAsunto:
Aquí va la darrera entrega, el sisè capítol, de la saga Alps 2014: CERVINIA PANORÀMICA
A destacar el Cervino, el Piccolo Cervino, la Dent d'Hérens, les Grans Muralles, la seva glacera i morrena absolutament bruuuuuutal i uns paisatges realment impressionats.
El Xavi es va haver de retirar per fallada generalitzada dels seus frens (putada grossa) i és per això que la gran majoria de fotos triades en la pujada són de l'amic. Després ja tenim temps el Dani i un servidor d'aparèixer en pantalla
BSO: Depeche Mode- "Walking in my shoes" ... i una mica de biking també
Notareu que en la pujada 100% ciclable he posat una versió tranquil·la i en els descens una de més psicodèlica i bpm's alts.
Com sempre he mirat de quadrar la lletra i el ritme amb algunes llicències i cameos (gràcies Guillermo!).
El Dani va tenir un dia especialment inspirat amb la 29'' i han sortit trams ben macos!
Si veieu amb detall el muntatge penso que ja es nota però per si queda cap dubte: m'ho he passat teta!!!
Espero que us agradi _________________ " La única gente que me interesa es la que está loca, la gente que está loca por vivir, loca por hablar, loca por salvarse, con ganas de todo al mismo tiempo, la gente que nunca bosteza ni habla de lugares comunes ... ". Kerouac
Ultima edición por chus el Mie 01 Oct, 2014 12:27 am, editado 1 vez
Puede publicar nuevos temas en este foro No puede responder a temas en este foro No puede editar sus mensajes en este foro No puede borrar sus mensajes en este foro No puede votar en encuestas en este foro
FAQ
Buscar
Miembros
Grupos de Usuarios
Registrarse
Perfil
Entre para ver sus mensajes privados
Login
