BttBadalona.com

[Pere]

Diumenge passat plovia i tenia molta tos després d'un refredat,
de manera que no vaig poder acompanyar al Ramon, l'Ivan i
el Josemi en la seva Transmaresme, avui ho he provat de fer.
No ha sortit bé, com veureu si arribeu al final de la crònica

Com que la sortida és llarga i amb molt desnivell, faig una
miqueta de trampa i pujo a la pista carenera passant per Alella.


La pujada per la pista és molt suau si t'ho prens amb calma, un cop a dalt s'ha de pujar al Mirador de Premià.
Al segon revolt hi ha la Font del Botxer, que raja gràcies a la
feina de l'ADF de Teià




Una mica més endavant, des del mirador, veig el Badalonès


I trobo una de les creus previstes en el trajecte, la Creu d'en Boquet


Vinyes verdes vora el mar


Després de la pujadeta, arribo al pla de la Roca d'en Toni, on hi ha
un ciclista que té uns 90 anys


Una baixada molt bonica em porta a Can Raimí


Sant Jordi matant l'aranya


Arribo a la riera d'Argentona gairebé sense despentinar-me.
Estic pensant que no m'ha costat gens i ja ho tinc al sac quan
la realitat em ve a trobar en forma de corriols en pujada que
em fan caminar força. Pensava que el track seria per la pista,
em costa assimilar-ho.
A la tanca del Monasterio del Oasis de Jesús Sacerdote hi trobo aquest dragó, amagat al quadre elèctric.
La llumeta del comptador atrau els mosquits i ell s'atipa




Una baixada a l'infern que no s'aprecia en la foto, abans d'arribar a Can
Bruguera


La Font de n'Homs serveix per refrescar aquesta gosseta, assedegada i acalorada


Aquest pobre teixó segurament enlluernat pels llums d'un cotxe
ha mort a la vora del camí





Segueixo pujant i baixant, Can Bruguera és l'objectiu que no
acabo d'assolir. Se'm fa una mica llarg, però tot arriba:


Ara el següent punt de referència és la Creu de Rupit.
Veig indicadors que hi porten, però el track, juganer,
em fa passar per pistes sovint força costerudes.

I en una d'aquestes pistes, quan estava més perdut
que Robinson Crusoe, se m'acaba el track. Trio l'opció
fàcil: baixar per la pista. Arribo a un Pou de Glaç enorme





I d'allà faig cap a la fàbrica La Tortuga de Canyamars




Segueixo triant opcions fàcils: baixo per carretera
a la NII. Per cert, què cara és la benzina:


I, ben ventilat i fumat, arribo a casa força cansat i
una mica decebut per no poder arribar a destí.
Un altre dia serà.
_________________
http://margaridaipere.blogspot.com
http://elmondelacuina.blogspot.com