BttBadalona.com

[Digi]

Noe que tramposa...si ya decia yo!
a nosotros nos a salido esto:

perfil


track


Aqui dejo un enlace para quien se quiera bajar las fotos que he hecho...
http://www.megaupload.com/es/?d=JC62NWMG

cuando tenga un ratillo pondre alguna en el post,
Me lo he pasado muy bien durante esta ruta, nos hemos reido mucho y la compañia era inmejorable... espero que se vuelva a repetir, molt bona ruta companys.
saludos a todos.
_________________
Vive tu ilusión día a día, y el fin de semana disfrútala a tope!

www.fotodigi.es
www.fotoelectronicaymas.com

[Pere]

Jo també estic molt content, digi: la sortida ha anat molt bé, no hi ha hagut ni cap caiguda, ni cap avaria; fins i tot no hi ha hagut ni una trista punxada... Ens hem cansat força, alguns han pujat tot i patir problemes físics, amb una força mental impressionant: sempre amunt, patint, però sempre amunt fins arribar a dalt de tot.
El dia fresquet però amb molta visibilitat, cosa que ens ha permès veure el món als nostres peus quan ja érem a tocar del Turó.
La baixada vertiginosa (com ho fan per còrrer tant?) pel GR-5 i sense cap problema fins a Sant Celoni per acabar la festa.

No tinc massa fotos, us en poso algunes mentre els reporters oficials pengen les seves i veig les d'en digi

Sortida de sol mentre pugem al GR


En Jordi al dipòsit


Barcelona des del mirador de Premià


I Montserrat


Sivester, Nor bak i Andrés al Corredor


En Jordi un altre cop


Bisonte, amb cara de cansat però amb cor de lleó


Scott. Millor no faig comentaris


Els llorones, uns nous amics


Ja som a Mosqueroles. Ens ha costat una mica més que passar d'una foto a l'altra, que consti



Han estat un parell d'hores planejant l'atac final al cim


L'església de Mosqueroles


Alguns "pro"




En Jordi pujant a bon ritme


A l'estany d'en Viada en Pep s'ha adormit com un angelet desprès de tanta estona esperant-nos. I ens ha costat força despertar-lo


Miguel. S'hi ha deixat la pell, però ho ha aconseguit: bravo!


Els Tres Mosqueters amb la feina gairebé feta



Alguns tenen encara l'humor de cantar i ballar


I el Marquès del Turó s'ho mira tot content


Tots han passat per la carretera. Nosaltres, com que som molt respectuosos amb el track, no. La pobra senyora del cotxe no dormirà aquesta nit pensant que encara estem perduts a la muntanya



Som al mirador que hi ha sobre el km. 2-3 de pujada. Es veu el mar, Roses fins i tot



Ja som a dalt. Els extraterrestes no s'ho han volgut perdre i han vingut amb mitja dotzena de plats


Sant Guillem, a mitja baixada


I ja som a Sant Celoni, molt contents

_________________
http://margaridaipere.blogspot.com
http://elmondelacuina.blogspot.com

[Pere]

Digi, a mi em surt això:



Tinc més km, ja que vaig sortir de Tiana.
També baixo més km que tu: es veu que trio millor el camí
Ja saps que el meu GPS és una mica "nerviós" i marca molta variació d'altures i per això tinc corregits els paràmetres del Perfils.
No et passarà el mateix?
Els altres que portaven GPS poden penjar les seves dades?
_________________
http://margaridaipere.blogspot.com
http://elmondelacuina.blogspot.com

[Digi]

Aixo que algu mes posi el seu perfil a veure que li surt... per exemple Scott
_________________
Vive tu ilusión día a día, y el fin de semana disfrútala a tope!

www.fotodigi.es
www.fotoelectronicaymas.com

[silvesterbike]

digi no puc entrer a veure le teves fotos, el link em penja internet
sbk

[fury]

para cuando la cronica y las 20 mil fotos gandules!!!
Felicidades a todos y a ti Digi más que ya no tienes la espina
del año pasado
_________________
"Los valientes solo tienen miedo del contrario...
los cobardes,de su propio fracaso..."
[img:879c33f4e5]http://www.reglette-signature.info/reglettes200910/reglette-10-12-25-10085-3978-99.png[/img:879c33f4e5]

[Digi]

Despues de pelearme durante mas de hora y media con el imageshack aqui estan las foticos:

Subiendo hacia el mirador de la vallensana

El fantasma que se ve es Jfr

Subiendo toda la pandilla el deposito


































Foto del grupo en el deposito


Pep observando los restos de la granizada del dia anterior por el suelo.


Foto increible parece que la serralada de marina esta nevada...























Como se cuidan con su cervecita y todo....

Silvesterjm y Paco hidratandose al solecito

El despelote.. toda la gente aprovecho para quitarse toda la ropa que le sobraba...



Estany d´en Viada

Vistas desde el Turó de l´home





Varios de los integrantes del grupillo

Foto en Sant Celoni

Xintu sale en las 2 fotos igual, que estaba enfadao?

_________________
Vive tu ilusión día a día, y el fin de semana disfrútala a tope!

www.fotodigi.es
www.fotoelectronicaymas.com

[Digi]

Si Pere ya me he quitado la espinita del año pasado... y como ves tambien he puesto las fotos eh
_________________
Vive tu ilusión día a día, y el fin de semana disfrútala a tope!

www.fotodigi.es
www.fotoelectronicaymas.com

[Pere]

[BISONTE]

Buenos dias muxaxos,

Chuli,chuli,chuliiiiiii

Después de estas tres palabras dar las gracias a todos por permitirme compartir vuestra aventura , me lo he pasado muy bien . Gracias a la desorganización.....uyyyyy....quiero decir organización DIGI, Pere (por tu paciencia en las subidas). Fue duro pero al final conseguimos nuestros objetivos FE EL CIM.

El año que viene más......os daré más caña .

A10

[BISONTE]

AAAAhhhh, una idea, DIGI porque no agrupamos todas las fotos y las ponemos en algún servidor para poderlas bajar todos. Por lo menos las que estan puestas en el post.

Es una idea.

A10.

[Digi]

Por mi ok... yo las mias las he puesto en el megaupload y he puesto un enlace mas arriba, si quereis podeis pasarme todos las fotos y ya me encargo yo de agruparlas y colgarlas

mi correo es:
sergio_feria_fernandez@hotmail.com

saludos
_________________
Vive tu ilusión día a día, y el fin de semana disfrútala a tope!

www.fotodigi.es
www.fotoelectronicaymas.com

[Digi]

[Pere]

Com que aquí ningú escriu, ja surto jo i escric pels descosits. Aquí teniu la crònica des de la reraguarda, pels que anàveu al davant i pels que no vareu poder venir o us vau haver de retirar:

CRÒNICA DES DE LA RERA-GUARDA
Ara que ja estem una mica refets de les emocions d’ahir potser és el moment per escriure quatre coses de la sortida, sempre des de la part del darrere, la que no surt gairebé mai a les portades, però potser la més èpica de les sortides ja que el patiment no té la compensació d’arribar amb els del davant.
Comencem ben d’hora, a les 7 ja hi ha 21 desvagats que no tenim res més a fer a la Plaça de Lloreda, vestits estrambòticamnet i amb uns ferrots amb rodes amb els que pretenem pujar al Turó. Encara fosc, i a les ordres de Lo Coronel, ens posem en marxa ja que l’arròs se’ns pot passar.
Fa força fresca, el divendres hem tingut tempesta, però quan ja en ruta veiem la sortida del sol ens adonem que es complirà la previsió meteorològica que va fer plorant en Tomàs Molina: dia de cap de setmana assolellat. Ho sento Tomàs, ja vindran pluges en cap de setmana per a que puguis fruir. Això ens dóna la segona alegria del dia, després de la primera de veure els companys a la Plaça. Comencem bé; sembla que el dia serà generós en alegries.
Com sempre, pugem per la ruta habitual que ens porta al Dipòsit gairebé sense adornar-nos-en amb l’animació que porta anar amb un grup tan nombrós de gent il•lusionada. Fem la primera foto diürna del grup i refem ràpidament la marxa ja que no podem perdre massa temps si volem arribar de dia al Turó de l’Home.
Baixem al Seminari on aprofitem per omplir d’aigua i pugem als 9 Pins per anar cap al Coll de Cera. Allà veiem com d’intensa ha estat la pedregada del divendres i el mal que ha fet en les vinyes on encara no havien veremat. Hi ha llocs on una catifa blanca de pedra ho tapa tot encara, ja que si bé fa sol la temperatura és força baixa i encara no s’ha desfet. A més d’intensa ha estat extensa, ja que en trobem fins passat el Dolmen de la Roca d’en Toni.
Seguim a un ritme relativament tranquil, crec que millor que el de l’any passat ja que si bé potser anem una mica més lents això fa que el grup sigui més compacte i no hi hagi gent despenjada, i ens plantem a Can Bordoi, punt on en Digi havia planificat aturada per menjar i omplir d’aigua. De Can Bordoi passem al Corredor, on la pista ben arreglada i el sol ens faciliten la pujada. És inevitable pensar en la pluja de l’any passat que la va fer més dura. L’amable recepció de la mestressa del Bar és motiu de comentari jocós mentre fem un mos al sol.
La baixada cap a la carretera de Sant Celoni es fa ràpidament. Tornem a trobar restes de la pedregada, però el terreny està força bé. Pel walkie sento xiular la tornada de Verano Azul, cantar i també a una tal Susanna (o es deia Marta?) amb una veu molt suggerent. En arribar a baix busco a la Susanna però em sembla que tenia força barba.... Ho haurem d’investigar, però és bon senyal: tot va bé.
Pateixo una mica, ja que amb tanta pluja no tinc massa clar com està el riu en l’enllaç cap a Santa Maria, però afortunadament no hi ha gens d’aigua i passem sense problemes. Al polígon trobem una font i gràcies al Pep aconseguim omplir els bidons. No hi ha com ser de poble, com diu ell.
Ja ens falta molt poc per la pujada final. Al començament es deixa estimar, mentre avancem es torna una mica esquerpa i ja a tocar de l’enllaç amb la ruta de l’any passat, després d’una aturada a Mosqueroles per menjar i reposar aigua, esgarrapa i mossega una mica, però nosaltres no en fem cas i pugem, alguns ja amb algun problema físic: els quilòmetres i el desnivell que portem va passant una factura que cada cop ens costa més pagar. Però com que som bona gent i no ens agrada deixar a deure res, paguem la factura, els interessos i el que faci falta. Alguns fins i tot deixen alguna propina.
Seguim pujant sense parar, els quilòmetres es fan força llargs, però ens aturem una estoneta a l’estany d’en Viada per mirar els peixets i descansar i això ens refà. Alguns aprofiten fins i tot per dormir...
Una mica cansats suplim la falta de força física amb la força de la determinació: pujarem, ni que sigui caminant, però pujarem. D’aquesta manera anem fent via fins a la carretera, on una família que està dinant ens dóna una mica d’aigua i ens diu que els altres (els que aneu al davant, punyeteros) heu tirat cap al Mirador de les Guaitadores. La senyora estava força preocupada per si ens perdíem, espero que ja pugui dormir aquesta nit en veure que no sortim a la secció de successos dels diaris, però no en fem cas i pugem per la bonica pista que passa més o menys paral•lela a la carretera. Tot i els esbarzers que hi havia no vam patir cap punxada. Vam trobar un arbre caigut i va ser inevitable pensar en com de bé s’ho hauria passat en Chus saltant-hi per sobre. Llàstima que només n’hi havia un. No pateixis, Chus, de cara a l’any vinent ja m’encarrego de tombar-ne uns quants més per a què t’ho passis pipa. I també de que la sortida es faci al setembre per a què puguis venir.
La pista ens deixa a la carretera, passat el primer kilòmetre. Ara ja només queda pujar, cadascú al seu ritme ja que amb paciència i amb fe s’arriba a tot arreu. Ben aviat trobem el mirador que ens permet observar el Montnegre i el mar. Ara hi ha una mica de boirina, però tenim la sort de ser allà i de veure el que després no es veu en les fotos que pengem al fòrum.
Fem la foto de grup i tornem per acabar la nostra feina, ja que no ens agrada deixar res a mitges. Mentre pugem tenim l’alegria de poder veure perfectament el panorama tan maco que s’obre als nostres peus , la pista per la què hem pujat, el polígon on ens hem aturat a agafar aigua... Tot això ens ajuda a superar els trams més durs de la pujada (14-15%) , l’últim km és més suau i ens permet arribar a un ritme alegre al peu del Turó.
A dalt hi fa molt fred, com sempre, de manera que baixem ràpidament i congeladament per on hem pujat. N’hi ha que tenen el comptaquilòmetres espatllat i els marca 75 km/h, realment anaven a uns 20 km/h, però no seré jo qui els tregui aquesta falsa il•lusió que van tenir.
Arribem a la pista que abans se’ns havia tornat tan esquerpa i que ara ens mostra la seva millor cara i nosaltres, agraïts, baixem volant literalment per no fer-la malbé amb les nostres rodes.
La baixada final es fa en part pel GR-5, amb una mica de pedra solta i algun forat, però seguim a bon ritme i fins i tot ens passem un trencall i hem de girar i tornar a pujar (ho sento Bisonte). Ben aviat ens trobem a la carretera, on alguns canvien la btt per un Ferrari i es posen a baixar amb el gas a fons. Als altres no ens queda més remei que intentar seguir-los, tot i resant per a què no hi hagi cap radar.
Un cop a Sant Celoni som bons i passem per on toca fins arribar a l’estació on ens trobem algun dels que havien baixat abans que ens estan esperant. Algun privilegiat (un servidor) té la sort de que la Margarida el ve a buscar amb el cotxe. I no només això: no ve amb el seu famós corró d’estirar la massa de les pastes. M’he passat el dia fora , em ve a buscar i em fa un petó!
Aquesta és l’ultima i millor de les alegries d’un dia que n’ha tingut moltes, només per aquest petó ja val la pena haver sortit.
_________________
http://margaridaipere.blogspot.com
http://elmondelacuina.blogspot.com

[Pere]