BttBadalona.com

[silvesterbike]

hemos hecho un mix de las clásicas prehistórica '08 y trinxacadenes '08 y vamos a probarla el próximo lunes dia 15.

De momento:

- Digi
- Josep
- SJM
- sbk

Saldremos de la plaza a las 7:30h ( si os parece bien)
Hay que llevar barritas y un bocata.
Digi os cuelga el track previsto y el perfil

si llueve no se hace, hay trialeras de piedras y zonas un poco... peligrosas
si va bien la repetiremos un sábado
sbk

[Diesel]

Vale, si es el lunes 5 de enero igual m'apunto. Si es el lunes 15 ¡Sois unos cab*ones!
_________________
Saludos.
https://www.bttbadalona.com

[silvesterbike]

m'esquivocao en la fecha es el 15.
Pero weno es cuestión de proponer un día y una salida para los que teneis vacaciones del 20 de diciembre al 7 de enero y quedamos.
yo trabajo pero ya m'escaquearia, como hago siempre
sbk

[Josep]

[Digi]

Pues aqui esta el perfil y el track de la rutilla que nos vamos a cascar el dia 15... a ver quien mas se anima!




_________________
Vive tu ilusión día a día, y el fin de semana disfrútala a tope!

www.fotodigi.es
www.fotoelectronicaymas.com

[Pere]

Jo vindria, però no m'acaba d'agradar que torneu per la platja. Penso que la tornada hauria de ser per la Serralada
_________________
http://margaridaipere.blogspot.com
http://elmondelacuina.blogspot.com

[silvesterbike]

finalment han sortit els màquines del Digi i SJM,
en Josep i un servidor hem estat baixes d'últim hora per diversos motius. Per les trucades que els he anat fent durant la sortida la primera part enfangada, la segona bé i la tercera aigua per tot arreu, o sigui una EES de les bones.
A veure si han portat la càmara submarina i fan una crònica com cal

Lluis Alonso, TV3, Serralada Litoral

[silvesterjm]

Doncs si nois i noies una sortida de traca i mocador. Hem gaudit d'allò més i patit també, en certs moments ens hem enrecordat de la sortida de Sitges: fred, aigua, fang,..encara que els paisatges eren totalment diferents.
Personalment ens ha agradat molt més la part de la prehistòrica, sense desmerèixer en ningun moment la trinxa, però per la llargària i la dificultat tècnica de les trialeres, els corriolets i pot ser l'estat del terreny menys enfangat, definitivament ens quedem amb la prehistòrica.

Donar les gràcies a SBK per l'excel.lent track i a en Digi per haver vingut malgrat el seu estat de forma, ja que va el tio i no se li ocurreix una altra cosa que anar-sén de farra a la nit i empalmar. M'ha explicat no sé què d'un karaoke i d'una noia de nacionalitat Alemanya que feia "alemanitas" des del mirador que hi ha al Poblat Ibèric, en fi per més ressenyes envieu-li un mp. (Lo siento Digi lo tenía que poner).
Ah i en Josep que et milloris aviat, ja la repetirem i si és amb bon temps millor.

Quan tingui un moment penjo algunes fotillos. Continuarà...

[Digi]

Estic totalmente d´acord amb en Silvesterjm, el fang y l apluja han fet que aquesta ruta fos molt dura... y la prehistorica encara que era una mica relliscosa pel fang a estat molt maca

Aixo si... estic fos!
Massa factors en contra " fang, pluja, fred y anar sense dormir"

Aqui deixo el track realitzat y el perfil

track


Perfil, podeu veure que es durilla!

_________________
Vive tu ilusión día a día, y el fin de semana disfrútala a tope!

www.fotodigi.es
www.fotoelectronicaymas.com

[Pere]

Alemanitas?

_________________
http://margaridaipere.blogspot.com
http://elmondelacuina.blogspot.com

[Pere]

Veig que heu trigat 11 hores.
Això sí que és una èpica.
_________________
http://margaridaipere.blogspot.com
http://elmondelacuina.blogspot.com

[Diesel]

¡Odo! Es que no es la mejor época para épicas ...
¿Que les ha pasao a los épicos mayores?
_________________
Saludos.
https://www.bttbadalona.com

[Digi]

Que se han hecho kakita encima jeje
_________________
Vive tu ilusión día a día, y el fin de semana disfrútala a tope!

www.fotodigi.es
www.fotoelectronicaymas.com

[Josep]

....aaaaaggggggg que envidia....esta tenia que haberla hecho y me he quedado con las ganas....pero caera...seguro...saludos maquinas...vaya tunda que os habeis dado....Saludos y nos vemos...@10.
_________________
"Som i serem"
''

[silvesterjm]

LA CRÒNICA DE LA PRETRINXAHISTORICADENES:

Són les 6:20 sona el despertador, trec la mà per la finestra i no plou, malgrat que el cel està força ennuvolat, preparo els entrepans prenc cafè i un parell de galetes, surto al balcó, collons quin fred!!
Les 6:50 sona el mòbil, és el meu germà diu que són baixa en Josep i ell, això no pinta bé. Truco al Digi i com que té el track diem a l'uníson que endavant. Les 7:30 el Digi ja és a la plaça, arribo 7 minuts tard (certs problemes estomacals). Comencem a pujar cap al dipòsit, en Digi em comenta que no ha dormit gens, degut a karaokes, noies alemanyes,... jo comento que no vaig massa fi amb la panxa, suposo que és un exercici psico-terapèutic per allò de que si durant la ruta no tirem prou.
Les 7:50 ja estem enfilant el dipòsit, en Digi es queda enrera, primers símptomes d'una mala nit o no. Fem el cim i decidim anar per feina perquè el fred apreta. Fem les fotos de rigor que fem normalment els dissabtes:







Continuem cap a la Conreria, mengem una barreta, més fred. Carreguem aigua i cap a Nou Pins, el terreny està fangós però les rodes no lastren massa, el granit esmicolat de la Serralada Litoral ajuda prou, aribem a Nou Pins:





Continuem cap a Alella, sense novetats. Arribo a la cadena, faig 6.28 bec aigua i espero a que arribi el Digi. Comencem la ràpida baixada d'asfalt i primer ensurt del Digi, en una corba tancada es passa de voltes i frena a temps abans de no trencar-se les dents amb un mur de contenció. Seguim endavant la pista, cruem la carretera d'Alella i direcció a Sant Mateu.
Arribem a la cruïlla de la trialera de Vallromanes, fem la petita pujadeta i sorpresa no sabem per on passar, és tot un fangar!! Seguim amb decissió per la trialera del mig, força enfangada, les highroller 2.35 no donen a l'abast. No ho sabem però estem a punt de patir el pimer gran problema, al menys per mi. Just quan passes la part més divertida de la trialera, hi ha una corba a la dreta molt tancada i uns metres més endavant sempre hi ha com una mica de fanguet, doncs ahir era ple d'aigua de banda a banda. En Digi passa per un costat i es queda trabat en el fang, i jo que dic "pa xulo jo" passo pel benmig del bassal, sorpresa l'aigua arriba fins més amunt dels discs de frens, quedo totalment trabat i de quatre grapes a l'aigua, en Digi comenta: "joder si te salía humo de los discos" aquest fet em condicionarà molt la resta de la ruta, no vaig sentir els dits dels peus fins a la nit.

Continuem agafem la pista que baixa del GR92 i comencem la Trinxa per un corriolet molt divertit. De sobte el Digi crida frena, frena!! jo que sóc molt obedient li faig cas i:





Durant la ruta vam veure molts arbres caiguts, no de tant espectaculars com aquest, però que dificultaven força la circulació. També molts bolets de diferents colors (no hi entenc) i molsa a dojo (JFR se n'hagués fet un fart). Aquest principi de la Trinxa ens va agradar molt, trams corriolers combinats amb trialeres, però de seguida s'acabaven i arribavem a llocs urbanitzats. Mireu al Digi com disfruta:





Sense més novetats arribem a Vallromanes. Iniciem la pujada al turó de Sant Miquel, passem urbanitzacions i després d'un fort pujadot fem cim. Comencem la baixada per un bosc espectacular, molt atapeit de vegetació i molt enfangat, de vegades semblava que estàvem esquiant. En un d'aquests trams tant frondosos de vegetació perdo el mòbil que portava enganxat al braç i no me'n adono fins uns minuts després. Ja tenim el segon problema greu. "en busca del mòbil perdut". Decidim refer el camí fet en bici a peu, i uns 500 metres més amunt tot sol, allà estiradet estava el meu nokia en una catifa de molsa esplèndida. Total hem perdut 45 preciosos minuts.

Ja ens trobem en el terme de Vilanova del Vallès, passem el pitch & pat (més o menys) i anem direcció a l'urbanització de Can Nadal. A la dreta ens trobem el trencall per iniciar la ruta del Cèllecs. Naturalment la pista està enfangada i en alguns trams diem: ¿por dónde co*o pasamos?





A partir d'aquí és una pujada constant, passem per barrancs com el de la Fontfreda, bastant ciclable malgrat que en alguns trams havíem de fer peu degut a l'aigua i al fang. Després arribem a la pista que ens porta de dret a enganxar amb la Prehistòrica. Els rampots aquí són considerables i el cansament comença a ser palès sobretot amb els que no dormen a la nit, je, je ,je...





Són les 11:30 decidim menjar el primer bocata, cauen les primeres gotes d'aigua, fa fred, estem cansats (bueno està cansat ji,ji,ji), ens refredem degut a que la suor s'ha convertit quasi en gel i primera mostra de defalliment: CONTINUEM O HO DEIXEM AQUÍ? Però s'alçà una veu com d'ultratumba dient: "con dos co*ones la vamos a acabar". I així va ser.
Bé continuem amb la ruta, per fi deixem la part de la Trinxa. A partir d'aquí els paisatges ens són més familiars, sobretot als que hem visitat algun cop el Céllecs. Pujades i baixades constants, terreny molt més rocós i pedregós, ja no hi ha tant de fang i sobretot les trialeres QUIN GOIG!!
Cal dir que aquest tram ens va fer oblidar del tot les penúries passades feia poca estona, realment ens ho vam passar bomba. Tant va ser així que hem vaig oblidar de fer més fotos, ja em perdonareu, perqué era un continu de pujadots bilirubineros. Només vaig fer dues, una d'elles pel salvapantalles del Digi si o no?








Deixem la part més trialerenca de la Prehistòrica i passem a un tram més de camins i corriols. Passem sembrats anant un bon troç paral.lels a l'AP7. Més endavant creuem el pont que passa per damunt de l'autovia de Granollers. Observeu de fons el Turó de l'Home i el Matagalls tot nevats, blanquets, blanquets com la meva bici, je,je,je...





Arribem a Santa Agnès de Malanyanes, ens aturem a agafar aigua i recordant temps passats (Badalona-Sitges) aprofitem per netejar les bicis. Això sí amb un sistema un xic més sofisticat,eh Pere!!








Ara la pluja que fins ara havia sigut intermitent passarà a ser incesant fins el final de la ruta. Estem xops fins els..., més cansats, pelats de fred, afamats i a tots dos sen's passa la mateixa pregunta pel cap (segona mostra de defalliment): i si agafem el tren i tornem? Tot seguit ens contestem: però tu no has vist el maillot que portem? Ei que és el de BTTBADALONA, hem d'arribar al final!!

Encara ens queden uns 40 quilòmetres per arribar a Badalona i com dos matxotes que estem fets decidim continuar. La ruta segueix sent de pista i corriolets amb pujada constant, fins arribar al turó ????? . Quan som adalt anem carenant per una pista preciosa que va atravessant camps cultivats. De sobte ens fiquem en un corriolet llarg i molt ràpid i anem a parar a una altra pista.Més corriolets, més pistes,... Pugem al turó d'en Gall (crec), comencen els rampots amb desnivells considerables, en algun baixem de la bici, aigua, fred i fang més fang. S'han de reservar forces per la tornada per la platja. Parem a menjar una barreta i dextrosa. El cansament ara és força evident.
Seguim endavant la pluja no para, sona el mòbil, és el meu germà que diu que si ens ve a buscar, estem a tocar de la font de Sant Bertomeu. En Digi i jo ens mirem i diem que de cap manera. Sant Bertomeu és quasi com si estiguessim a casa.
Continuem, arribem a la font, no agafem aigua. Agafem la pista del GR, poso plat en Digi no ve, l'espero. Plou, fa molt de fred, és d'agraïr que la pista no estigui massa enfangada.

Són les 15:30 parem a menjar el segon entrepà, és de pernil dolç, però sap com el millor pernil de jabugo. Passem la Roca d'en Toni, la creu de can Buquet i com a bons bttbadalonins acabem baixant la trialera del cactus amb tobogan inclós.

La tornada és per la platja, intentem agafar ritme però la veritat costa bastant. És una sensació si més no curiosa o estranya, tornar per la platja amb bici amb un dia tant fred i plujós. Li dona una mena de caire romàntic i melangiós que et fa recapacitar en aquelles coses diguem espirituals, que et fan aferrar-te en allò que més estimes (què friki m'ha quedat això).

Ha estat una jornada realment memorable i com se sol dir per a mostra un botó. Crec que aquesta foto sintetitza bastant aquesta EES que ens hem cascat. Per una banda el patiment, el cansament, el fred, la pluja, el fang i per una altra la felicitat, l'alegria, la satisfacció de la feina ben feta. Gràcies Digi





També vull agraïr al culpable de tot això, al culpable de què hagim passat un dia sencer damunt la bici que no oblidré mai. Previsor en el muntatge de la ruta, vetllador durant el desenvolupament de la mateixa i orgullós de què l'hàgim acabat amb èxit. GRÀCIES Lluis"ito".





P.D.: Crec que la paraula èpic/a no es pot generalitzar amb el mateix punt de vista per a tothom. M'explico, tant èpic pot ser pujar el dipòsit per segons qui, com pujar l'Everest per segons altri. Tant èpic pot ser anar fins a Alella pel passeig marítim amb bici per segons qui, com córrer una marató de 42 Kms per un altri. Cadascú té el seu varem, el seu llindar de patiment i la seva escala de valors i del que jo estic seguríssim és que per mi aquesta sortida ha estat una ÈPICA en tota regla.

Una abraçada a tothom, resto espectant per fer la propera EES.